La Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa). Estat de la recerca / Joan Santmartí, David Asensio, Rafel Jornet, [et al.]



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 203-222 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

L'objectiu d'aquest article és presentar l'estat del coneixement sobre la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), després de vint anys de treballs desenvolupats per la Universitat de Barcelona a partir de 1998. Es tracta d'exposar el coneixement actual sobre l'estructura i els components del nucli urbà en el segle III aC: sistema defensiu, xarxa viària, tipologia d'habitatges, edificis comunitaris,entre altres. A partir d'aquí es plantegen les hipòtesis més recents sobre aspectes cabdals, com ara les causes de la gènesis de l'assentament, la seva possible vinculació ambla presència bàrquida a la Península Ibèrica, les activitats econòmiques que sostenen una aglomeració d'aquesta importància, la composició social dels seus habitants i, finalment, el paper que el nucli hauria pogut exercir en el context regional, dins de la Ilercavònia ibèrica.

Dels estats arcaics a la romanització: una perspectiva històrica i evolutiva sobre els ibers / Joan Santmartí
Santmartí, Joan


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 145-160
Notes i referències.

Durant els segles centrals del primer mil·lennari aC es va produir a la costa oriental de la península Ibèrica un ràpid desenvolupament sociocultural que va suposar la transformació de les societats de petita escala (nivell de comunitats locals, o fins i tot familiars), en societats complexes, compostes per desenes de milers de persones, com a mínim, i dotades de formes d'organització política centralitzades, que controlaven territoris extensos, sovint de diversos milers de quilòmetres quadrats. Des de començament del segle iv aC, la ràpida expansió de l'escriptura suggereix l'establiment d'un sistema administratiu i el desenvolupament de la complexitat institucional pròpia dels estats arcaics. Aquests estats eren dirigits per monarques eixits d'estaments aristocràtics que dominaven les diverses comunitats que constituïen el gruix de la població. Sabem per les fonts grecollatines que els pobladors d'aquest territori eren coneguts amb el nom d'ibers, i que aquest grup ètnic estava dividit en pobles diversos, que en alguns casos corresponien a les entitats polítiques abans esmentades, mentre que en d'altres en devien englobar diverses. L'epigrafia mostra que en tot aquest territori es va utilitzar -però potser no de forma exclusiva- una mateixa llengua, coneguda modernament com a "ibèrica", que no pot ser interpretada. La incorporació al món romà, entorn de 200 aC, va suposar una paulatina integració en la cultura llatina, que va culminar poc abans del canvi d'era.

From the archaic states to romanization: a historical and evolutionary perspective on the iberians / Joan Santmartí
Santmartí, Joan


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 9-32 : il., map. gràf.
Notes i bibliografia.

In the middle of the first millennium BC small-scale societies (local or even family level communities) on the Eastern coast of the Iberian Peninsula were rapidly transformed, socially and culturally, into complex ones of at least tens of thousands of people and endowed with centralised forms of political organization that controlled vast territories, often of several thousand square kilometres. From the beginning of the 4th century BC, the rapid expansion of writing suggests the establishment of an administrative system and the development of the institutional complexity particular to the archaic states. These states were governed by kings who emerged from the aristocratic ranks that dominated the diverse communities forming the bulk of the population. We know from Greco-Latin sources that the inhabitants of these territories were known by the name of Iberians, and that this ethnic group was divided into different peoples that in some cases corresponded to the afore mentioned political entities, whereas in other cases several of them must have been included. Epigraphy shows that the same language was used in the whole of this region, although perhaps not exclusively; in modern times it is known as 'Iberian', and cannot be deciphered. Incorporation into the Roman world around 200 BC meant a gradual integration into Latin culture, that was completed a little before the change of era.